HISTÒRIA

 carrer-001carrer-003carrer-004

 

 

  

ARTICLE PUBLICAT AL DIARI DE GIRONA

Can Madí va començar essent una petita fàbrica de taps de suro i ara és una de les botigues més populars de Llagostera, on s’hi pot trobar gairebé de tot en fruites, verdures i queviures en general, a més d’una gran varietat de plats cuinats.

Al voltants de l’any 1898 en Josep Madí, que era de Sils, es va traslladar a Llagostera, amb l’objectiu de dedicar-se al suro, concretament a fer taps. Aquesta feina la va realitzar durant quinze o vint anys, per després canviar-se al ram del vi. Va transformar la casa en una bodega. Comprava el raïm a l’Aragó, concretament a Cariñena, el premsava en una tina que hi havia en el soterrani de la casa i l’emmagatzemava en grans bocois per després vendre’l a la gent del poble. Això era entre els anys 1916 i 1920.
Quan en Josep Madí va veure que el negoci anava bé, va decidir buscar més coses per poder vendre al públic i va incorporar a la botiga queviures com arròs, fideus, oli, sal, sucre, cansalada, així com botifarres, greix per cuinar i altres productes. Amb el temps també va començar a vendre llegumsbotiga-001 crues. Aleshores es tenia obert fins i tot els diumenges al matí i la gent comprava petites quantitats dels diferents productes, com ara tres unces d’arròs, un petit d’oli o mitja unça de cafè, que era una beguda que només es prenia els festius per esmorzar o després de dinar. 

Els clients de la botiga majoritàriament eren gent de pagès i, sobretot, bosquetans que treballaven durant tota la jornada en els diferents boscos dels voltants de la vila, dedicats a la tala d’arbres i a la pela de suros. Un dels productes estrella de Can Madí d’aquella arengada006època eren les arengades, també anomenades “frares”. Curiosament la gent ja sabia que si en compraven una dotzena ens hi donaven una de regal; o sigui que el client se n’emportava tretze.

CADA COP MÉS VENDES

Les coses anaven a bon ritme i un producte portava la venda d’un altra. En Josep Madí també va començar a vendre blat de moro, ordi, segó, civada, garrofes i menjar en general per a les bèsties i per a l’aviram. Al començar a tocar els productes de pesca salada es va vendre molt de bacallà i molt de “peixopalo”, que es ficava dins d’un gran safareig ple d’aigua que hi havia en el soterrani de la casa i es venia a talls. Per aquells anys, com que a pagès –i també en moltes cases del poble– no hi havia corrent elèctrica, a Can Madí es venia molt de carbur per fer llum. Això es va mantenir ben bé fins a mitjan dels anys 60. Uns altres productes que es venien a l’establiment eren olles i cassoles per a cuinar.
En Josep Madí va tenir quatre filles, i la petita, la Maria Madí i Ferrer, va continuar amb el negoci i es va casar amb Miquel Amat i Borrell. Tot va seguir igual a Can Madí, ampliant-se la pesca salada i començant a vendre llegums cuites. En Miquel Amat tenia el negoci molt ben estructurat.
Quan va esclatar la Guerra Civil la casa no va tancar, però van passar moltes penúries per poder subministrar productes als clients. Durant la postguerra en Miquel Amat anava a Barcelona a buscar productes. Amb el racionament imposat pel règim franquista es comprava el que es podia. Durant els anys cinquanta a Can Madí compraven els ous a les pageses de Llagostera i els anaven a vendre a Barcelona. Amb els diners que s’obtenia d’aquestes vendes, es compraven verdures fresques originàries dels camps de Gavà, Viladecans i el Prat de Llobregat, que aleshores eren d’una qualitat extraordinària. També s’hi comprava la fruita, però amb el temps, les pomes, les taronges, les peres i els plàtans es van acabar comprant a Girona. La fruita fresca arribava diàriament amb carro o amb el “Carrilet” que feia el trajecte de Girona a Sant Feliu.
Des de 1945 ja treballava a la botiga en Jesús Amat i Madí, que ajudava a la família. El 1962 es va casar amb Nativitat Barnés i Sureda, que durant molts anys ha estat la persona que ha servit darrera el taulell, mentre en Jesús es dedicava més a les compres dels productes i a portar els comptes de l’empresa. El matrimoni va tenir dos fills, en Xavier i en Lluís, i una filla, l’Assumpta. En l’actualitat en Xavier i en Lluís són els que porten el negoci.

fruitacuinats-065

fruitacuinats-119fruitacuinats-070Reconeixament a la tragectòria professional de la Càmara de comerç de Sant Feliu de Guíxols, 2010, a la botiga de Can Madí.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: